Actualment, l'acte de dopar-se, ja no és, excepte en alguns casos, l'acte aïllat d'un esportista el dia de la competició. Ara, molts equips ho practiquen d'una manera sistemàtica i organitzada.
L'excés de comercialització que està patint l'esport és la causa principal de l'augment dels casos de dopatge. La recent explotació dels drets de televisió i el fet que certs patrocinadors concedeixen retribucions als esportistes en funció de les medalles obtingudes fan que, aquests pateixin una forta pressió psicològica, sent els atletes joves els més perjudicats.
El doping a més de perjudicar seriosament la salut dels esportistes està en contra d'un dels principis fonamentals de l'esport que és el de la competència justa i equitativa i per això el Comitè Olímpic Internacional i les Federacions esportives internacionals han prohibit l'ús de substàncies dopants, que s'ha fet explícita en la llei de cultura física.
Els controls de dopatge es realitzen en la majoria de les grans competicions internacionals i cada cop amb més freqüència. Els reglaments de control d'ús de substàncies dopants varia en funció de l'esport i la selecció d'un esportista per a ser controlat pot estar feta seguint diferents criteris.
Quan es vol fer un control de dopatge a un atleta després d'una competició, se li pren:
• Una mostra d'orina just al moment d'acabar aquesta i es precinta en presencia de l'esportista i d'un acompanyant autoritzat.
• Un anàlisi de sang
• Un anàlisi de cabell.
Un resultat positiu en un test de dopatge significa la desqualificació i, de vegades també, una sanció.
En aquest enllaç podeu llegir sobre l`últim cas de dopatge a l`atletisme espanyol.
http://cat.elpais.com/cat/2015/11/19/deportes/1447948186_290675.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada