7. LLANÇAMENT DE JAVELINA

El llançament de javelina, una de les proves més espectaculars de l’Atletisme, és la única del Sector de Llançaments que presenta, com els salts, una cursa d’impuls.

L’agafada de la javelina té com objectiu subjectar l’artefacte ferm i còmodament durant la cursa d’ impuls i per a l’òptima descàrrega. Aquesta agafada pot ser de tres tipus:
a) Agafada americana: els tous dels dits polze i índex recolzats forts en la part posterior del cordatge. És l’agafada més utilitzada.

b) Agafada finlandesa: els tous dels dits polze i el dit del mig recolzats forts en la part posterior del cordatge. El dit índex i relaxat sobre la javelina i generalment apuntant fins la cua.
c) Agafada trinxada: la javelina col•locada entre els dits s índex i el del mig que es recolzen forts sobre la vora posterior del cordatge. En l’actualitat, aquesta agafada es molt poc utilitzada.
Les tres tipus d’agafada tenen en comú que la javelina es recolza diagonalment en la mà. En el transport, la mà que subjecta ha d’estar relaxada i amb el palmell cap amunt i l’avantbraç paral•lel a la javelina.

FASES
1) Cursa preparatòria: L’objectiu de la cursa preparatòria és accelerar al sistema atleta-javelina fins la velocitat òptima. En la pràctica, la longitud, la forma, el ritme i la velocitat de la cursa varia molt d’un atleta a un altre, per la majoria dels llançadors d’alt nivell presenten las següents característiques:
- Es tracta d’ una carrera en acceleració, controlada i rítmica de 8 a 10 passes.
- La majoria dels atletes corre de metatars, el que facilita una rapidesa i un dinamisme majors en les fases posteriors.
-La javelina es transporta sobre l’espatlla gairebé horitzontal al terra. La punta de l’artefacte a l’alçada del front. El cos de l’atleta pràcticament vertical, mirant al front. El colze dret “obert” en el plànol de les espatlles. El braç esquerra una mica “obert” i oscil•lant de forma natural al ritme dels recolzaments.

2) Cursa acíclica o passes especials: Les passes especials tenen com a objectiu assolir les condicions biomecàniques òptimes de col•locació tant de la javelina como del cos per a la descàrrega final. Després d’assolir una segona referència, l’atleta inicia les passes especials que poden ser de quatre a set; figurant el ritme de cinc passes el més freqüent entre els atletes d’alt nivell.
El ritme de cinc passes comprèn:
a) La col•locació de la javelina,
b) El pas d’impuls o encreuat.
c) La fase de llançament o descàrrega.

3) Fase de llançament: Amb l’arribada del preu dret al terra, s’inicia la fase de llançament en la que poden distingir-se tres parts claus:

• La transició: L’objectiu de la transició es transferir velocitat des de les cames al tronc.
• La posició de força: L’objectiu de la posició de força (ode bloqueig) és transferir la velocitat des del tronc a l’espatlla i braç llançadors.
• El moviment final del braç: L’objectiu d’aquest moviment és transferir la velocitat des de l’espatlla i el braç del costat dret a la javelina.

4) La fase de recuperació: alliberada la javelina, l’atleta la segueix amb la vista durant unes fraccions de segon, però des de que la cama dreta sobrepassa a l’esquerra, només ha de preocupar-se de la línia límit marcada en el terra i on col•loca el peu dret. Segons el reglament, el llançament no ha finalitzat fins que l’atleta no ha sortit de l’àrea d’impuls, després del contacte de la javelina amb el terra.