2. ELS RELLEUS

Els relleus, que normalment es celebren com a última prova al programa d’una competició, són una disciplina per equips dins d’un esport eminentment individual com és l’Atletisme.

Les curses de relleus són proves per equips de quatre components en què un corredor recorre una distància determinada, després passa al següent corredor un tub rígid anomenat testimoni i així successivament fins que es completa la distància de la cursa; tot això el més ràpid possible.
Hi ha dos tipus de Relleu:
• Relleu curt: 4 x 100 metres. Cada corredor o rellevista córrer una distància de 100m.
• Relleu llarg: 4 x 400 metres. Cada corredor o rellevista córrer una volta sencera a l’estadi.

Técnica de transmissió del testimoni.
Les proves de relleus han evolucionat molt al llarg dels anys, sent la major evolució en la tècnica de transmissió ja que la importància del canvi de testimoni és molt significativa.
En la sessió 1 treballarem diferents tècniques de lliurament del testimoni depenent de la distància que vulguem recórrer.

• Canvi de front: l’atleta receptor rep el testimoni girat i mirant a l’atleta portador. El portador porta el testimoni vertical i el receptor s’ho treu amb un gest envoltant de la mà. Aquesta tècnica es segueix utilitzant actualment per alguns equips per al relleu 4 x 400 m.

• Canvi de baix - a dalt (tècnica francesa): Aquesta tècnica
obliga al receptor a col•locar el braç estès cap a enrere sense rigidesa, a l’altura aproximada dels malucs, amb el palmell mirant en la direcció contrària i els dits units apuntant al terra, amb el polze separat formant així una V invertida. La part anterior del testimoni ha de ser introduïda pel portador en aquesta V mitjançant una acció ràpida i ascendent. L’avantatge que té aquesta tècnica és que els moviments són més naturals, però la major proximitat entre els dos atletes i la presa no utilitzable en el següent canvi són els seus inconvenients. S'utilitza per al relleu 4x100m.

Posada en acció.
Primer atleta: 
Tant en el relleu curt com en el llarg, el primer rellevista ha de sortir obligatòriament des de tacs però hauran de subjectar el testimoni al mateix temps. Per això, la mà portadora ha d’adoptar una de les col•locacions de la següent imatge.

Segon, tercer i quart atletes: 
La posició d’espera i la forma d’executar la posada en marxa és diferent a la sortida des dels tacs.
a) En el 4 x 400 m, els atletes esperen al portador a l’interior de la zona, en posició dempeus amb el cos girat cap a l’esquerra, per protegir el canvi amb el cos i moure’s amb agilitat fins a la corda quan altres equips ja han efectuat el canvi. El receptor sincronitza la seva velocitat de sortida amb la velocitat d’arribada del portador, començant la carrera en arribar aquest a uns 4m i el canvi ha de produir-se abans de superar 10 m. Els equips ben conjuntats poden fer el canvi sense tornar la vista enrere; aquest sistema té l’avantatge de poder observar la situació de la pista per davant (molt important quan no es té la primera posició) i evitar contactes, sempre perjudicials, amb altres atletes.

b) En el 4 x 100 m, els atletes han d’adoptar una posició capaç de vèncer la inèrcia, tan aviat com el portador arribi a una referència establerta. Per a això es col•loquen en la prezona mirant cap a enrere per la dreta o l’esquerra, depenent de si es corre en corba o en recta. El receptor pot realitzar dos tipus de sortida per encadenar bé els primers recolzaments i generar l’acceleració suficient. L’objectiu és aconseguir que el testimoni perdi la mínima velocitat durant el lliurament i la recepció del mateix. Per a això l’atleta receptor procurarà agafar el testimoni a la màxima velocitat sense que aquesta sigui superior a la del portador, per així permetre ser atrapat.